Maria Del Mar Bonet

Al mirador del castell,
Blancaflor esta asseguda.
Amb una pinteta d'or
sos cabeis pentina i nua.
Gira els uis devers el cel,
no veu estrella ninguna.
Els gira devers la mar,
i veu traspuntar a lluna.
Les veles veu arribar
d'una nau qui n'es venguda.
Mira devers el cami
i veu molta gent que hi puja.
Veu venir un cavaller
qui va a cavall d'una mula.
Sella i brilla ne son d'or
i tambe les ferredures.
Un gran acompanyament
el senyor darrere duia,
i, de tant lluny com la veu,
el cavaller la saluda.
-Cavaller, bon cavaller,
si veniu de part de Franca
haureu vist el meu senyor,
que Deu guardi de desgracia.
-L'he vist i l'he conegut
i amb ell tenc grossa amistanca.
Som dinat, ans de venir,
moltes voltes a sa taula.
Ara ja deu ser casat:
el Rei li dona una infanta.
-Benhaja ell qui la manten!
Malhaja qui la hi ha dada!
Fa set anys que jo l'esper,
com a dona ben casada.
Set altres l'esperare
com una viudeta honrada.
Si dins aquest temps no ve,
sere monja consagrada.
Me tancare en el convent,
el convent de Santa Clara.
-Senyora, jo fos de vos,
no voldria estar tancada.
Pot venir vostron marit
a l'hora mes impensada.
Que farieu, dama, vos,
si davant el vesseu ara?
-Faria els rosers florir
i les poncelles badar-se.
Senyora, ido, ja poreu,
que davant el teniu ara.
Se daren tant fort abrac que d'alegria ploraven.
Se giren enca i enlla;
els rosers aponcellaven.

S'altre vespre,
una al·lota plorava,
perque se tractava
de despedir-se.
Perque es jove que ella festejava
en es moll anava
per embarcar-se.
Lo primer que li va dir:
-Joan si vas a l'Havana no
no et casis amb una cubana
mira que em deixes a mi.

Te'n recordes que un vespre vengueres
i que em prometeres
aquell jurament.
Jo et promet que sere sa dona
del mon la mes bona
per fer-te content.
Empero, si m'han hagut de dir
que has xupat altra taronja
jo et promet que em fare monja
d'un convent i no ho sabras.

En Joan va deixar s'al·lota,
feta una bubota,
damunt es portal.
I sa mare que la consolava
i ets uis li eixugava
amb so davantal.
Mare i fia l'abracaren:
Adios, Joan, si te'n vas!
De besades que li daren
li pelaren tot es nas.