| Disc 1 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1. |
| - | 
|
|||
| 2. |
| - | 
|
|||
|
Jim no em porta mai les flors que prefereixo.
Jim, no riem mai junts, i jo no m'ho mereixo, no se perque estic tan boja per Jim. Jim no em diu mai que soc el seu desig ardent el foc de l'amor amb que ell ja no s'encen malgrat els anys que fa que sortim. Si em sento emmalaltir d'amor jo faig com si em venges, el deixo fugir, pero el meu cor s'esquerda encara mes. Se que el dia que m'estimi em deixara, podeu creure'm, sigui avui o be dema, sempre dure amb mi alguna cosa de Jim. |
||||||
| 3. |
| - |
|
|||
|
Quan el teu cos obri el seu pit
i em deixi caminar per les estances, s'obriran les finestres del teu camp i veure el blat groc crescut de les teves velles esperances. Quan els teus ulls s'obrin per a mi i deixin travessar el seu color d'aire pur sobre el mar de llagrimes salades. Quan sigui festa dintre teu i obris el portal a la ventada, deixa'm cantar-te una canco i ser la primera convidada. Quan tot el teu cos deixi de ser un mon tancat amb clau al que no hi tenc entrada, llavors naixeran clarors i jardins que mostren el cel amb boires blanques. |
||||||
| 4. |
| - |
|
|||
|
Llevant, xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal. Vet aqui es vuit vents del mon. Una dona marinera sempre mira d'on ve es vent, tan si es llevant com ponent es bon temps sempre l'espera. Qui s'enamora no es cansa si viu amb l'opinio que despres d'una maror sol venir una bonanca. |
||||||
| 5. |
| - |
|
|||
| 6. |
| - |
|
|||
|
Menteixo,
pero la meva veu no ment, la meva veu neix alli on del cos de l'anima d'una persona habita la paraula jo. Aquesta veu que tot ho canta: Qui m'estima, qui m'estima? ADEU El meu esguard es teu, i el gest, en el moment precis en que jo mato. Jo se que visc, estic sempre contenta o trista segons les emocions. DRAMA I a la fi de cada acte rento amb un drap de la cuina les mans brutes de sang de les cancons. |
||||||
| 7. |
| - |
|
|||
|
Inici de campana
efimer entre els arbres -fora porta- de tarda. La pols dels blats apaga un or tremul en punxes blanquinoses de plana. L'ambit vincla i perdura comiats d'enyorances d'avui mateix. Desvari de vies solitaries. Argila i calc. Finestres de la casa tancada, quan torno, d'horabaixa, girant-me adesiara. |
||||||
| 8. |
| - |
|
|||
| 9. |
| - |
|
|||
| 10. |
| - |
|
|||
|
El sol que no surti avui
i que tornin els estels que jo t'he de mester a prop per jugar amb els teus cabells. Si tu toques i jo cant vol dir que mos entenem i tot el cami que feim sera per anar endavant. A Valencia hi ha un carrer que te geranis i sombres, humitats i tenebrors saliva i enteniment. Si voleu saber quin es: el carrer dels Cavallers. Tres portes tinc a ca meva obertes a tots els vents: la que esta oberta per tu l'altra per la bona gent, la tercera per la mort que la tancara el meu temps. Angel caigut principi del foc magrana oberta, tot aixo ets tu per mi jo n'estic certa. Adeu lluna de nit adeu sol de migdia adeu a tots els estels qui me fereu companyia. Adeu als que heu escoltat la meva veu per amiga jo he cantat en nom vostro la vostra veu es la mia. |
||||||
|
