| Disc 1 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1. |
| - | 
|
|||
|
Al mirador del castell,
Blancaflor esta asseguda. Amb una pinteta d'or sos cabeis pentina i nua. Gira els uis devers el cel, no veu estrella ninguna. Els gira devers la mar, i veu traspuntar a lluna. Les veles veu arribar d'una nau qui n'es venguda. Mira devers el cami i veu molta gent que hi puja. Veu venir un cavaller qui va a cavall d'una mula. Sella i brilla ne son d'or i tambe les ferredures. Un gran acompanyament el senyor darrere duia, i, de tant lluny com la veu, el cavaller la saluda. -Cavaller, bon cavaller, si veniu de part de Franca haureu vist el meu senyor, que Deu guardi de desgracia. -L'he vist i l'he conegut i amb ell tenc grossa amistanca. Som dinat, ans de venir, moltes voltes a sa taula. Ara ja deu ser casat: el Rei li dona una infanta. -Benhaja ell qui la manten! Malhaja qui la hi ha dada! Fa set anys que jo l'esper, com a dona ben casada. Set altres l'esperare com una viudeta honrada. Si dins aquest temps no ve, sere monja consagrada. Me tancare en el convent, el convent de Santa Clara. -Senyora, jo fos de vos, no voldria estar tancada. Pot venir vostron marit a l'hora mes impensada. Que farieu, dama, vos, si davant el vesseu ara? -Faria els rosers florir i les poncelles badar-se. Senyora, ido, ja poreu, que davant el teniu ara. Se daren tant fort abrac que d'alegria ploraven. Se giren enca i enlla; els rosers aponcellaven. |
||||||
| 2. |
| - | 
|
|||
| 3. |
| - |
|
|||
| 4. |
| - |
|
|||
|
S'altre vespre,
una al·lota plorava, perque se tractava de despedir-se. Perque es jove que ella festejava en es moll anava per embarcar-se. Lo primer que li va dir: -Joan si vas a l'Havana no no et casis amb una cubana mira que em deixes a mi. Te'n recordes que un vespre vengueres i que em prometeres aquell jurament. Jo et promet que sere sa dona del mon la mes bona per fer-te content. Empero, si m'han hagut de dir que has xupat altra taronja jo et promet que em fare monja d'un convent i no ho sabras. En Joan va deixar s'al·lota, feta una bubota, damunt es portal. I sa mare que la consolava i ets uis li eixugava amb so davantal. Mare i fia l'abracaren: Adios, Joan, si te'n vas! De besades que li daren li pelaren tot es nas. |
||||||
| 5. |
| - |
|
|||
| 6. |
| - |
|
|||
|
