Maria Del Mar Bonet - Can Ts D`ab El One (2002) by Maria Del Mar Bonet (보컬) on maniadb.com

Atura el vol, eixampla't, Orio,
crea mes nit; que pugui perdre's
en ella aquesta vida que s'ha fet
tot d'una en mi.
Dret en el vent, no precipitis, dia,
la llum, deixa'm encara estar
no sabent res, mirar les inquietes
palmeres, mirar, cega, el vent, el clar
d'aquesta nit amb foc i pes d'estrelles
girant dins meu.
Ventura certa,
d'un plor d'infant salvat a la ribera
del temps, com entre joncs, Moises en el cistell.

Fons primigeni, fosc; inviolable...
Miro l'obert: llacs d'aire, negra mar
constel·lada de llums. Oh fars intermitents
que esquinceu la tenebra. Com es mouen
els arbres aqui prop, i jo, que lluny,
perduda per quins ambits? On quedar-me,
si soc nomes un arbre d'aeries arrels?

Aquest anhel exalta el moviment
adelerat del cor. La vora
secreta esbalaeix. Della els penya-segats,
que hi ha? Nomes el buit? Si m'hi llancava...

Falcons del cor, alceu-vos a la caca
de l'ocell invisible
que tot d'una m'habita,
que m'eixampla i em fuig.

Secreta veu, inunda'm, sobrepassa'm,
cant absolut, arrenca'm del silenci.
Estret espai, soc jo, guerra curulla
d'espessa mel, em vesso, clarifica'm.

Tot calla, tot es resisteix;
cada vegada es fa mes i mes ampla
la solitud del meu entorn.
Hi ha una font viva que no para
mai de rajar: l'escolto
de nit al cor de cada cosa.

Digues-me vida, que fer
de les meves mans, dels bracos,
del silenci dels meus passos
que envaeix com un perfum?

De musica em tornare
no fos que, estrenyent-me els bracos
teus, vida, em fessin malbe;
em tornare pols de llum.

Estranyes flors, aquestes que he trobat
per la ribera de l'insomni: xiscles
de vent i diamants d'escuma
brillant al sol.
He vist la vida coronar-se'n,
la folla amb gest de mar.
No em vagui de lligar-la - damunt l'ona,
l'escuma dura mes; quedi ben lliure,
sola i escabellada dalt les roques,
indomita.
Mesuro la fondaria
on a la fi caura desfeta en crits.