<B>마리아 델 마 보네/시간의 중심</B><BR>스페인 마요르카 지방을 대표하는 최고의 여성 싱어 마리아 델 마 보네. 그녀는 스페인을 대표하는 세계적인 아티스트로서 최고의 명성을 얻고 있다. 그녀의 음악 생활 30년을 결산하는 1997년 바르셀로나 라이브를 담고 있는 이 두장 짜리 앨범은 월드 뮤직 역사에 남는 걸작으로 손꼽힌다. 어쿠스틱한 연주위로 호소력 깊게 울려오는 그녀의 음성에서 느껴지는 감동은 청자들에게 최고의 선물이 될 것이다. 월드 뮤직 러프 가이드 선정 앨범.<BR><B>수입:스페인 , C&L MUSIC</B> .... ....
Inici de campana efimer entre els arbres -fora porta- de tarda. La pols dels blats apaga un or tremul en punxes blanquinoses de plana. L'ambit vincla i perdura comiats d'enyorances d'avui mateix. Desvari de vies solitaries. Argila i calc. Finestres de la casa tancada, quan torno, d'horabaixa, girant-me adesiara.
Per altres se de tu, i molt poques vegades cau aquell tel que tot ho fa confus. On ets? On ets? Per que no em truques? Voldria veure't i parlar amb tu.
T'envio missatges per ones invisibles, per camins sonors que tu nomes entens. Aquestes paraules tambe van insegures dins una ampolla de naufrag, a merce dels corrents.
T'has oblidat de mi potser per sempre i crec que aixi de mi tambe m'oblido. No em facis mal, torna'm aquella imatge; es l'unica que jo de mi estimo.
Per quins camins entossudits t'allunyes pobres motius per als penediments... Si tu volguessis em trobaries on em deixares, amic, fa tant de temps...
Teuladins de la placa de Santa Eulari adeu, adeu, adeu me'n vaig i no se quan podre tornar a l'illa.
He estimat molt una illa ella volia ser lliure i no es volia casar alegre i graciosa com una palmera.
El moribund us prega encara amb un fil de veu parleu-me de les illes es de debo que Eivissa s'ha casat?
Totes les illes de la mar s'agafen de la ma i canten i ballen ara que ets lliure, oh! Cuba.
Illes de cap al tard... com un enyoro llimes i taronges volaven les parres.
Menorca la bella damunt Mao la lluna i el sol dorm a Ciutadella. Anit vaig somiar que em naixia una illa uns homes la trossejaven ai! Dragonera petita.
El sol que no surti avui i que tornin els estels que jo t'he de mester a prop per jugar amb els teus cabells.
Si tu toques i jo cant vol dir que mos entenem i tot el cami que feim sera per anar endavant.
A Valencia hi ha un carrer que te geranis i sombres, humitats i tenebrors saliva i enteniment. Si voleu saber quin es: el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca meva obertes a tots els vents: la que esta oberta per tu l'altra per la bona gent, la tercera per la mort que la tancara el meu temps.
Angel caigut principi del foc magrana oberta, tot aixo ets tu per mi jo n'estic certa.
Adeu lluna de nit adeu sol de migdia adeu a tots els estels qui me fereu companyia.
Adeu als que heu escoltat la meva veu per amiga jo he cantat en nom vostro la vostra veu es la mia.
No s'ha mort el desig, el desig que jo sent per tu. No hi fa res plorar, no hi fa res morir, el desig es aqui, no s'acabara aixi. No hi fa res plorar, no hi fa res morir, el desig es mes fort, fa tot sol el seu cami.
Per mes que em lamenti, si el meu desig ni sent ni veu ni espera, per mes que m'allunyi si el meu desig surt de mi cridant-te.
No hi fa res plorar, no hi fa res morir, el desig es aqui com el sol surt al mati. No hi fa res plorar, no hi fa res morir, el desig es tossut, va trenant el seu cami.
Per mes que em lamenti, si el meu desig ni sent ni veu ni espera, per mes que m'allunyi si el meu desig surt de mi cridant-te
No hi fa res plorar, no hi fa res morir, el desig es aqui, no s'acabara aixi. No hi fa res plorar, no hi fa res morir, el desig es mes fort, fa tot sol el seu cami.
Mon cor estima un arbre! Mes vell que l'olivera, mes poderos que el roure, mes verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Deu ungi d'aroma sa testa consagrada i li dona per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'aguila marina, o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, te pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n'es ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra es dura, mes besa son ramatge el cel qui l'enamora, i te el llamp i l'oratge per gloria i per delit.
Oh! si: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta mes fort que les onades, i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa dure jo el teu record. Lluitar constant i vencer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... oh vida! oh noble sort!
Amunt, anima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuras caure a tes plantes la mar del mon irada, i tes cancons tranquil·les 'niran per la ventada com l'au dels temporals.
La Balenguera misteriosa com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca be cavila, teixint la tela per dema. La Balenguera fila, fila. La Balenguera filara.
Girant l'ullada cap enrera guaita les ombres de l'avior i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca mes s'enfila com mes endins pot arrelar. La Balenguera fila, fila. La Balenguera filara.
De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent com qui fa un vel de nuviances amb cabelleres d'or i argent. De la infantesa qui s'enfila, de la vellura qui se'n va. La Balenguera fila, fila. La Balenguera filara.
Diria que no tinc por, que, d'ella, en vaig encenalls. Tot crema i jo ho miro, mut, sense escarafalls: els blats i les palleres de la meva joventut. Calla, dolor: soc ja de mi sols una resta, pero encar es intima festa sentir, de lluny, la veu del mar.